Escamot Trabucaire d’Esplugues
La nostra història
L’associació “Escamot Trabucaire d’Esplugues”, creada a finals de l’any 2017 ha tingut 3 presidències, dues dones, Conxi Brau i Montse Rovira, i l’actual president Jaume Leyes, fet que marca una vida democràtica viva, diversa i inclusiva des de totes les perspectives possibles de moment dins la realitat de la nostra entitat.
Des del seu inici és va adherir a la Federació-Coordinadora de Trabucaires de Catalunya, esdevenint l’any 2021 un membre de l’Escamot Trabucaire d’Esplugues vocal de la Coordinadora. També és membre de ple dret de la Coordinadora d’Entitats de Cultura Popular d’Esplugues, on un membre de l’Escamot Trabucaire va desenvolupar de tresorer de l’entitat entre l’any 2018 al 2021.
Les persones que van fundar l’Escamot Trabucaire d’Esplugues, mes de 30 tal com consta a l’acta fundacional, van ser o son membres actius i compromesos a diferents entitats d’Esplugues, o altres poblacions, i hi podem trobar dos expresidents de la Colla de Castellers d’Esplugues, un president de la Colla de Geganters, un president de la Colla de bastoners d’Esplugues i expresident de la Coordinadora de Balls de bastons de Catalunya, una expresidenta de Drums percussió i dos presidents de l’Avenç, un president del Grup d’Estudis d’Esplugues a banda de gent que és o ha estat membre de juntes o equips de dinamització de diverses entitats entre les que destacarem Grup de percussió Atabalats, Colla dels Tres Tombs, Grup d’Estudis d’Esplugues, Associació Amics dels Museus, Bastoners d’Esplugues, Boc de Biterna, Tres Tombs, Ball de Diables d’Esplugues, Associació de Dones Actives. Això ens mostra una entitat que no surt del no res, és una entitat que neix amb gent amb una llarga experiència en el mon associatiu esplugui i que volen iniciar una nova aventura a partir de diverses propostes que s’havien pensat, individualment, entre membres de diverses entitats.
La major part de sòcies i socis de l’escamot son, per tant, persones conegudes, actives i compromeses amb diverses entitats de cultura popular i d’altres àmbits de l’associacionisme, com son entitats feministes ja desaparegudes o associacions esportives fins i tot.
Cal reconèixer que entre les persones que inicialment varen engegar l’associació hi ha hagut sentides baixes, dues defuncions. També altre gent va decidir no continuar a l’entitat per diversos motius personals, com compromisos amb altres associacions, en aquests moments tenim 15 persones associades malgrat dos anys de pandèmia.
Que fan els/les trabucaires?
Les associacions de trabucaires d’arreu del país participen a les diverses manifestacions culturals amb una gran diversitat de motius festius.
El principal, més conegut i estès, l’anunci de la festa amb les “galejades”, és a dir, disparant els trabucs fent una crida a despertar i sumar-se a la festa.
També existeixen actes trabucaires que recorden altres temps, les guerres contra Napoleó, les guerres carlines, els fets de bandolers, les guerres de Successió o dels Segadors, fets històrics segons cada població. També hi ha una llarga tradició de rememorar en format de ball parlat com és el ball de Serrallonga, on es fa una actuació teatral versada similar als “versots” dels diables.
De moment, a Esplugues, sols pretenem fer una crida a la festa, però s’està treballant per documentar fets històrics relacionats amb Esplugues (guerres napoleòniques amb la crema d’una casa després de la batalla del Bruc, fets militars al voltant de l’església fortificada de sant Pere Màrtir, fets de bandolerisme al voltant d’Esplugues trobats no fa gaire…) per tal de trobar una arrel històrica que justifiqui l’ús de la pólvora més enllà del soroll, potser explicant un llegat històric ocult i, tal com volem, convertint estris de mort en
estris de festa, fomentant la cultura de la pau com a rerefons i compromís ètic de la pròpia entitat barrejat en reviscolar una historia que ajudi a fomentar una identitat espluguina que veiem difuminar-se.
Els trabucaires en el marc festiu català
Així com hi ha comarques on els castells son l’epicentre de la festa, a altres comarques ho son els trabucaires.
La utilització d’armes de foc dins la festa, per motius de solemnitat o d’alegria, és tan antiga com les armes de foc mateixes. Al segle XVI, estava generalitzat l’ús d’armes de foc, essent molt habitual fer descàrregues o salves perfectament ritualitzades, dins les celebracions solemnes, per honorar personatges importants, o a les imatges religioses a les processons.
D’aquí apareix el mot galejar, o l’expressió “fer gala”, que signifiquen transmetre l’alegria de la festa, fent-ho avinent engegant trets.
Els galejadors tant eren les organitzacions armades oficials, com la gent del mateix poble, que en aquells temps també disposava d’armes. Es galejava amb escopetes, però molts amb trabucs, que era l’arma de què disposaven i que els donaria nom.
L’ús de les armes de foc en les festes i a les representacions festives, ha estat sotmès a prohibicions estrictes, depenent dels moments històrics que ha tocat viure, per exemple durant la dictadura d’en Primo de Rivera, en la qual els sometents podien desfilar, però amb l’arma descarregada, o com el cas del Ball de Serrallonga de Terrassa que l’any 1930, anava amb la boca dels trabucs plena de guix. El franquisme també va portar la prohibició d’utilitzar armes, a tots aquells que no fossin els autoritzats pel règim. Els trabucaires de Solsona, que fins a la guerra civil havien galejat per caramelles, van deixar d’existir i molts balls de Serrallonga van desaparèixer. A la postguerra era impossible obtenir permisos, per poder utilitzar armes de foc encara que fossin d’avantcàrrega. Només i de forma molt limitada i controlada van poder subsistir els galejadors en la Festa del Pi de Centelles, festa que només va patir interrupció durant la guerra civil.
A partir d’alguns tímids intents a la dècada de 1950, però estèrils per culpa de les prohibicions governatives, l’any 1965, després d’aconseguir els permisos corresponents, es constituí la Colla de Trabucaires de Solsona, la primera de la cinquantena de colles existents avui, repartides per tot el territori.
L’any 1982, en el marc del 1r Congrés de Cultura Tradicional i Popular de Catalunya, es van posar les bases per la creació, aquell mateix any de la Coordinadora de Trabucaires de Catalunya, que a més d’aglutinar les entitats, promou l’organització anual de la Trobada Nacional de Trabucaires de Catalunya.
Des de la seva recuperació i ja en època postfranquista i en plena democràcia, un bon nombre de colles de trabucaires han recuperat el costum de galejar, engegant salves dels seus trabucs.
Els trabucaires, els bandolers i els galejadors som elements festius inclosos en el Catàleg del Patrimoni Festiu de Catalunya per resolució d’11 de juliol de 2011 del Director del CPCPTC (Cultura Popular, Associacionisme i Acció Culturals de la Generalitat de Catalunya).
Volem destacar l’article 18 del Decret 389/2006 de 17 d’octubre, del patrimoni festiu de Catalunya:
Article 18
Protecció i promoció pels ens locals Els ajuntaments i altres ens locals, en l’àmbit de les seves competències i d’acord amb les disponibilitats pressupostàries, han de vetllar pel manteniment de les festes i dels elements festius declarats, dictant les normes necessàries per a la protecció dels marcs espacials propis de cada festa i adoptant, si escau, les garanties físiques de preservació de l’element festiu, així com per la divulgació de llur coneixement, i han de potenciar-ne la documentació.
Que hem fet i que volem fer els d’Esplugues?
Les nostres activitats del 2022 han estat:
- Participació a la Trobada de la dona trabucaire. El Prat de Llobregat, març de 2022.
- Participació a la Trobada Nacional de Trabucaires. La Jonquera, juny de 2022.
- Participació a la diada trabucaire de El Prat. El Prat de Llobregat, juny de 2022.
- Participació a les Festes modernistes de Terrassa. Terrassa, juliol de 2022.
- Participació a la Festa Major de Cardedeu, Agost de 2022.
- Castellterçol a la Festa Major de Castellterçol, Agost de 2022.
- Durant l’any 2021 vàrem fer la Trobada nacional de Trabucaires confinada, galejant davant l’Ajuntament d’Esplugues.
- Vàrem participar en el bateig de l’Spelugg, una fera de foc de nova creació propietat de l’Avenç.
- Al desembre vàrem participar en els actes d’inauguració de la Torre de la Mare de Deu de la Sagrada Família.
- El 2019 vàrem participar a la Trobada nacional a Vila-Seca.
- L’any 2018 vàrem organitzar una conferencia sobre el bandolerisme a Esplugues.
