Músiques i balls

Paisatge sonor

Les músiques pròpies de la Festa d’Esplugues, tot i ser de nova creació (la majoria composades a partir dels anys 80 del s.XX) són considerades tradicionals tant per la funcionalitat que tenen (acompanyar els Balls Propis d’Esplugues en seguicis i cercaviles) com per les formacions musicals que les fan sonar (grups de grallers, cobles de flabiols i tamborinos, cobla de tres quartans, cobla de ministrers, cobla de sardanes, tabals, banda…).

Aquestes músiques i els sons que les acompanyen (els picarols, els bastons, la pirotècnia, les campanes, el murmuri de la gent, el silenci…) formen part del paisatge sonor de la Festa. Tota Festa té el seu paisatge sonor i això és un dels elements que la fa diferent d’una altra Festa. A més a més, algunes característiques com els trets melòdics, els colors tímbrics, els ritmes propis o l’actitud festiva de les persones que hi intervenen esdevenen fonamentals per a saber que aquella Festa forma part d’una comunitat més grossa com podria ser la cultura popular d’un país o d’una zona geogràfica concreta.